MANIFEST Desescalada per fases al sector cultural
Davant la gradual sortida del confinament causat per la Covid-19 i la conseqüent tornada a una situació en què les treballadores intermitents de la cultura puguem tornar a exercir la nostra professió en públic, al Sindicat de Músics Activistes de Catalunya (SMAC!) volem exposar quines mesures s’haurien d’aplicar en el sector musical durant aquest desconfinament i també com ha de ser la nova realitat post-Covid-19.
En primer lloc, i davant la constant evidència que les administracions públiques desconeixen totalment la nostra realitat laboral, cal recordar quines eren les condicions laborals de les treballadores musicals abans de la pandèmia.
FASE -1: La situació abans de la Covid-19
Abans de la declaració de l’estat d’alarma del 14 de març, les treballadores musicals ens trobàvem en la següent situació:
- Els contractants, tant públics com privats, incompleixen reiteradament la legislació laboral que garanteix la cobertura a les treballadores de la cultura:
-
- El Real Decreto 1435/1985 desenvolupa l’article 2.1.e) de l’Estatuto de los Trabajadores, el qual considera “relación laboral de carácter especial la de los artistas en espectáculos públicos”, i per aquest motiu l’organitzador d’un concert ha de contractar laboralment les artistes. Tanmateix, la realitat és ben diferent. A les artistes se les obliga a emetre una factura mercantil, imposant la forma jurídica de la treballadora per compte propi, quan no li pertoca, i en la majoria de casos es veu obligada a facturar a través de cooperatives de facturació com a falsa autònoma, o a donar-se d’alta mitjançant empreses de facturació les quals carreguen a l’artista la quota patronal directament del caixet, a més de comissions indirectes. Cal afegir la nefasta pràctica de pagar a les treballadores en B.
- El Convenio colectivo de salas de fiesta, baile y discotecas estableix, entre d’altres, que “los artistas, cuando trabajen en «bolos» (actuaciones entre uno y tres días consecutivos sin continuidad), percibirán como mínimo, la cantidad de 125,23 euros por día de trabajo” (actualització del 14 de febrer del 2020). Aquest conveni s’incompleix en la majoria de casos, ja que molt sovint els caixets són molt inferiors a aquest salari mínim, arribant en molts casos a la normalització de cobrar 50 € per un concert.
- La manca de regulació de publicitat als escenaris fa que molt sovint les actuacions es converteixin en photocalls de grans marques, sense cap remuneració extra per a les artistes i en molts casos en contra de la seva voluntat.
- L’actual política d’adjudicació de subvencions públiques per a la cultura es dona al marge del compliment de la legislació laboral en el sector, sense garantir les condicions laborals mínimes de les artistes.
FASE 0: Estat d’alarma
L’activitat normalitzada de concerts no tornarà amb l’aixecament del confinament, sinó que es podria allargar fins mesos després d’aquest, podent arribar a estar més d’un any sense poder treballar.
Durant els primers mesos de confinament, moltes treballadores no hem pogut accedir a cap tipus de prestació ni ajut econòmic, degut al caràcter intermitent del sector, on les poques ajudes que s’han desplegat, tant des del Govern de la Generalitat com des del Govern d’Espanya, estaven destinades al teixit empresarial del sector. Arran de la pressió exercida amb l’apagada cultural, el Ministeri de Cultura finalment ha obert la via dels ajuts a les treballadores intermitents.
El dia 5 de maig s’habilita l’accés extraordinari per a artistes a la prestació per desocupació, que suposa un reconeixement del concepte d’intermitència, però alhora resulta insuficient i demostra un desconeixement de la nostra realitat laboral, ja que molta gent del sector es queda sense accés a la prestació:
- Moltes artistes complementem els nostres precaris ingressos amb activitats afectades per ERTOs com a conseqüència del confinament. I aquesta prestació extraordinària per a artistes és incompatible amb la prestació contributiva per desocupació ordinària, així com amb qualsevol percepció derivada d’activitats per compte propi o compte d’altri, encara que suposi un ingrés mínim. Ens han arribat casos de treballadores que cobren 21 € de prestació ordinària per un ERTO i no hi han pogut accedir.
- Evidentment, totes les persones que, degut a l’incompliment de la legislació per part dels contractants, cobraven en B i no han cotitzat tampoc no hi han pogut accedir.
- Totes les treballadores de l’àrea tècnica, muntatge, producció, i logística de la cultura, en queden excloses per no pertànyer al règim especial d’artistes de la Seguretat Social.
El Govern de la Generalitat tampoc ha fet gaire més per les artistes intermitents. Després d’anunciar un pla de xoc per a la cultura encara estem esperant que es desplegui, s’expliqui i es digui com arribaran les quasi insignificants ajudes anunciades directament a les treballadores.
També considerem dissortat el paper que ha tingut la SGAE amb les seves ajudes, ja que fins i tot les destinades a “sòcies amb risc d’exclusió social” tenien un requisit clar: el dret a vot dins la SGAE, és a dir, formar part de 20 % de sòcies de la SGAE amb aquest privilegi derivat de la quantitat de diners generats dins l’entitat.
FASE 1: Reobertura de sales de concerts i esdeveniments culturals
Per tal que es dignifiqui el treball de qui produeix cultura, dotant-lo de la cobertura social mínima que trobem en qualsevol país de la UE, on es considera bé de primera necessitat, són necessàries les següents mesures d’urgència:
- Garantir un protocol sanitari específic del sector per protegir les treballadores.
- Fer complir la legislació laboral: el RD 1435/85 i el Convenio colectivo de salas de fiesta, baile y discotecas. Cap ajuntament, sala, festival o qualsevol altre tipus de contractant pagarà en B o exigirà a les treballadores de cultura una forma jurídica que no els pertoqui per defecte.
- Controlar l’activitat de les “cooperatives” o empreses de facturació per a músiques, perquè no es generin falses autònomes.
Exigim un compromís dels contractants amb el compliment de la legislació, així com esperem que les administracions competents s’encarreguin de vetllar perquè això passi. El Sindicat de Músics Activistes de Catalunya romandrà a l’aguait perquè qualsevol organitzador de concerts contracti directament totes les treballadores de la música per defecte, a excepció d’aquelles que prefereixen treballar per compte propi. Si això no passa, músiques i sindicats procediran a denunciar l’empresa o persona contractant mitjançant la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
Mentrestant, els festivals comencen a presentar programacions per a aquest estiu, la majoria amb condicions lamentables, com:
- caixets subjectes al 50 % de taquilla,
- manca de protocols sanitaris, fent-los recaure en les artistes, obligant-les a portar, per exemple, les seves pròpies pantalles de metacrilat per separar-se entre elles,
- inexistència de contracte laboral, obligant l’artista al contracte mercantil, etc.
FASE 2: La nova normalitat
Un cop acabi el pla oficial de desescalada, ens hem d’assegurar que la nova normalitat no suposi una nova precarietat. Necessitem polítiques públiques que fomentin la cultura i que garanteixin els drets de les treballadores del sector. Analitzant les mancances estructurals en el sector musical, hem elaborat una sèrie de propostes que considerem necessàries d’implementar:
- Desplegar les propostes de l’Estatuto del Artista per tal de poder-se acollir a un règim de treballadores intermitents, com en el cas de França, que englobi les diferents modalitats del treballador cultural, des del músic, a la treballadora de producció tècnica, logística i auxiliar.
- Regular les marques comercials als escenaris dels grans festivals i de qualsevol concert, establint una remuneració per a les artistes.
- Reformar el conveni de sales, començant per les propostes que els sindicats de músics ja vam fer el 2018 i no han estat escoltades.
- Crear una entitat pública de gestió de drets amb un funcionament democràtic, on tothom tingui veu i vot, i amb una gestió transparent i equànime a totes les músiques.
- Dur a terme una reforma integral de la política d’adjudicació de subvencions per evitar tràfic d’influències, favoritismes i vulneració de drets laborals, fent que el màxim nombre de subvencions tingui repercussió directament en les treballadores que generen cultura.
- Reformar la llei de representativitat sindical per permetre als sindicats de músics accedir directament a les taules de negociació.
- Crear un pla de xoc públic per a la cultura que inclogui la recuperació de la gestió pública de tots els equipaments culturals i que fomenti una programació cultural intensiva en aquests espais, lliure de concursos i adjudicacions als lobbys del sector i que es gestioni de la manera més transparent possible.
- Crear ajudes per renda comparativa el 2021: les treballadores intermitents que no han pogut acollir-se a cap ajut durant 2020, se’ls aplicarà una comparativa en la seva renda del 2020 respecte al 2021 (demostrativa amb l’alta a SS/IAE, dins del règim d’artistes en el grup 3), demostrant així la falta d’ingressos i ajuts públics durant la crisi del Covid-19.
- Aplicar la Llei Orgànica 3/2007 d’igualtat i que els escenaris siguin, per fi, diversos i representatius.
L’actual crisi ha posat sobre la taula la deficiència estructural existent en el sector cultural, mercantilitzat tant pel sector privat com el públic, les treballadores del qual, sense una cobertura bàsica i essencial, es veuen abocades a la pobresa.
La normalització de la cultura passa per dignificar el treball de qui produeix cultura, amb cobertures socials pròpies de països europeus on aquesta és considerada un bé de primera necessitat, amb un retorn clarament social, pedagògic, econòmic, laboral i humà.
Sindicat de Músics Activistes de Catalunya, SMAC!
Podeu descarregar el manifest en pdf al següent enllaç:
